Juraments d'Estrasburg

Juraments d'Estrasburg

Tipus	aliança, obra escrita i esdeveniment històric
Llengua original	fràncic renà i llengües gal·loromàniques
Creació	14 febrer 842
Autor	Nitard

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa. Els dos nets de Carlemany, Carles el Calb i Lluís el Germànic, vencedors de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye durant la Guerra civil franca, signaren aquest jurament d'ajuda mútua prestat el 14 de febrer de 842 contra el seu germà Lotari I, on es troba el primer testimoniatge d'una llengua romanç parlada en França, ja clarament distinta del llatí.

Els Juraments d'Estrasburg van ser declarats i redactats en protofrancès i en teudisca lingua, (llengua germànica), per cadascun dels dos monarques en la llengua de l'altre, i després per les seves tropes, de manera que tothom pogués comprendre'l. Van ser transcrits per Nitard, un altre net de Carlemany, i il·lustren el moment que el llatí literari, utilitzat en els documents, va deixar de ser intel·ligible per al poble.

La llengua romànica del manuscrit és avui considerada com una llengua d'oïl, primer exemple de protofrancès. Tanmateix, altres investigadors suposen que els Juraments d'Estrasburg són redactats en occità. En particular, el lingüista italià Arrigo Castellani ha publicat nombrosos articles per demostrar l'occitanitat del text: el situa en l'antic dialecte occità de Peiteu, ja que Peiteu era en una zona occitanòfona, abans del segle xiii. També, segons una hipòtesi de Hans Stroh, professor d'occità a la universitat de Múnic, aquella llengua romànica seria en part occità, més precisament un antic dialecte de l'Alvèrnia del sud, regió que era una possessió de Carles el Calb. El text contindria també un fons lexical comú francès-occità.